– Bon dia soci, com ho portes?

– Bones… Doncs entre normal i malament. Què en penses del moviment: concerts en streaming?

– Jo penso que la música no es crea per consumir-la en streaming. No és que estigui en contra dels músics i professionals que ho fan. S’estan reinventant per sobreviure, emocional i econòmicament. Publiquen vídeos en directe perquè la societat ho consumeixi, no?

– Econòmicament? I creus que aquestes accions i decisions afavoreixen al sector musical? Sembla que molts professionals estiguin oblidats, no?

– Et refereixes a les agències, representants, promotors, gestories musicals, empreses d’esdeveniments, sales i bars musicals? Realment tots i totes estem afectats.

– Doncs sí! Segurament és normal que el músic vulgui sentir-se músic, contactar amb els seus fans i és admirable que vulgui actuar per ells en directe a través de les xarxes socials. Però ho està fent desinteressadament.

– L’has clavat! Desinteressadament, sí… Però la pregunta que m’ha tret la son és: Estan revolucionant o alterant una cultura? Realment apedaçar aquests dies, mesos, el que duri, amb concerts en streaming portarà conseqüències? La cultura és gratuïta si la consumim a través d’una tauleta o del mòbil?

– Potser és un factor a tenir en compte, no ho sé. Però jo et parlo més del sentiment d’estar en un concert amb família i amics, de veure una prova de so i criticar els músics amb el del costat, veure la gent que organitza actes de forma social i sense ànim de lucre…

– Sí, sí! Però ara mateix tenim músics infravalorats, consumidors adaptats i mal criats, directes distorsionats, empreses del sector marginades. Què serà el següent? Com que no puc anar de vacances, em poso un vídeo de la Costa Brava en streaming?

– Home, no sé si es pot comparar… Potser el que hem de fer és ser més conscients i disciplinats, ser un clam tot el sector, unir-nos i fer front al virus i a la crisi. Deixar-nos de tanta tecnologia, no voler innovar tant i adaptar-nos tan ràpid a la situació. Ser més pacients, més solidaris. Penso que com a persones, artistes i professionals del sector si alterem les nostres emocions, alterem la nostra vida.

– Què vols dir?

– Que si consumidors i proveïdors comencen a oblidar-se del que realment es viu i es sent amb un concert en directe, coneixent tot el que hi ha darrera d’un artista, potser oblidarà les emocions de viure la música en places, sales i carrers. I saps què és el pitjor?

– Què?

– Que això ja no ho pot parar ningú! Com sempre tothom fa la guerra pel seu compte!

– Merda, ja hi tornem a ser…

Monells, despatx de Bulaku Management.

29 d’abril de 2020, 9.32h.

 

“El que volem és expressar la nostra voluntat de seguir treballant pel que realment ens motiva. Nosaltres no necessitem re-inventar-nos. Estimem i vivim el que fem, els concerts dels nostres artistes en un escenari real i amb públic real. Ens dol veure com ens consumim en la necessitat de produir. La música no es crea, flueix de dins d’un artista. Si alterem tot el que mou realment un concert, canviarem la manera de viure’l.”